Concert de la “Memorable-just friends band”.

El més important al assistir a un concert és que t’ho passis bé. Si és així, és perquè hi ha hagut comunicació entre els intèrprets i el públic. Aquesta empatia amb l’oient depèn en molta part de l’actitud dels intèrprets. Es tracta d’una actitud humana i no té res a veure amb el fet musical ni en la professionalitat dels intèrprets. Encara diré més: apareix aquesta conducta més facilment en músics amateurs que en professionals ja que, malauradament, aquests cauen sovint en el perany de voler mostrar les seves habilitats i capacitats tècniques la qual cosa dificulta la comunicació musical.

En primer lloc, doncs, abans de ser un professional s’ha de ser “amateur” de la música, en el sentit d’estimar-la i viure-la interiorment i després cal tenir la capacitat de comunicació per fer-ho arribar als oients.

Això justifica el perquè, ahir, vaig sentir goig i satisfacció al assistir a un concert ofert per la banda “Memorables just friends band” que va tenir lloc a l’espai Jove Garcilaso de Barcelona. Un grup musical no professional però si “amateur”, que ens va oferir un seguit de estandars vocals americans de jazz amb molt rigor i criteris professionals.

Durant l’actuació el cantant i guitarrista Pincho Cortés va conduir la sessió de manera excel·lent i en permanent i fluid contacte amb el públic, que no es va trencar en cap moment. Ens explicà l’origen de la banda, les particularitats dels seus membres i ens va fer encertats comentaris sobre les peces que s’anaven interpretant mostrant tota la banda un gran plaer de tocar per tots nosaltres. Un ambient familiar que el públic va agraïr.

En els més de vint anys d’existència del grup, porten a les espatlles moltes actuacions en festivals, locals de jazz i festes privades, arribant a assolir un repertori extens i sobretot ben treballat i assimilat. Els demés membres del grup, Jaume Llongueras, al teclat, Marc Rossell al contrabaix, Albert Gassull al saxofont i Charly López a la bateria i en aquesta ocasió la participació excepcional de Francesc Puig, al clarinet i saxo.

Aquesta empenta i interès que demostràren en el concert, de segur, que els farà avançar en alguns aspectes que, sota el meu humil criteri, poden millorar i que detallaré tot seguit:

  • al tractar-se d’un local petit i reduït cal fer atenció sobretot amb el tema del so, ja que afecta no solament al timbre específic dels instruments sino també al frasseig i a la interpretació (pel meu gust hauria estat millor amb un piano acústic i sense cap mena amplificació). En general, doncs no es va aconseguir el so adequat, sobretot pel que fa al teclat elèctric.
  • Convindria també millorar l’aspecte rítmic del grup i per tant promoure la presencia rítmica de la bateria en molts moments. Sovint queda en un segon pla (s’agraeix l’actitud de no tapar als demés) com si hagués de fer un paper exclusivament d’acompanyant, però en canvi i en molts moments i en segons quins temes, requereix que faci el paper de motor del grup.
  • L’altra aspecte a incorporar és la capacitat d’improvisar de cada un dels membres (irregular entre ells) ja que els “solo” instrumentals són moments importants, molt esperats pel públic i per tant convindria avançar en aquest aspecte, procurant que sempre fossin diferents en cada ocasió (i pels mateixos músics), i a la vegada sentits, sugerents i espontanis. Són moments clau i de virtuosisme que fan créixer enormement l’interès de l’audiencia i fa que les interpretacions esdevinguin vives i directes.

Felicito de tot cor a tots els membres del grup per haver fet possible la continuitat del projecte, després de tants anys del seus inici, i els encoratjo a seguir per aquest camí d’estimar el que fan i de fer-nos viure moments entranyables com aquests. Gràcies.

Francesc Llongueres

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Narcís Bonet descansa en pau.

La mort d’en Narcís ens afecta a tots els músics i més als qui l’hem arribat a conèixer. La meva relació amb ell no fou massa intensa, però si que, en la meva infantesa, el coneixia i recordo (a Cadaqués ) com amic de la família per part de la meva mare. És a dir, de petit era conscient de que aquell home que passava moltes estones a casa dels avis era un músic. No tinc específicament cap influència musical d’ell però si l’admiracio que és mereixia per la seva reconeguda tasca com a professor al Conservatori de París avalada pels comentaris de molts companys de direcció i composició que havien treballat amb ell. Vaig tenir la oportunitat de dirigir alguna obra d’ell, recordo amb satisfacció la petita peça “Tramuntana” que he interpretat vàries vegades i amb diferents formacions. Descansa en pau Narcís. Has deixat la composició i pedagogia catalana a un nivell molt alt.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

TROIA, una veritable Odisea


Vaig assistir al espectacle Teatre/musical “Troia una veritable odisea”al Teatre Nacional de Catalunya. La veritat és que em vaig sentir atret, degut a la singularitat que representava que un cor a capella afrontés un repte com aquest de cantar i actuar al mateix temps durant més d’una hora. Evidentment les meves espectatives es varen complir i vaig poder gaudir d’un espectacle equilibrat, ben representat i molt digne pel que fa a les interpretacions. Ho recomano molt!

Publicat dins de Concerts, Crítica musical, música, news, Novetats/news | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’himne del club de tennis SANT Gervasi

Un club fundat al 1917. Amb motiu del centenari del club hem posat dil a l’agulla per a presentar en els actes d’aniversari un himne. Es tracta d’una composició de caràcter animat en el que es poden improvisar les estrofes, adequant-les al moment. La lletra a càrrec de Josep Maria Fulquet i la música de Francesc Llongueres.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

23 novembre 2019 Barcelona auditori Cic 20:30

Concert 71 Aniversari Francesc Llongueres i Josep Maria Masip.

Ara fa deu anys varem celebrar el 60 aniversari plegats i hem cregut oportú de tornar  a fer-ho. Hi participa, com abans l’orquestra BCN Sinfonietta sota la meva direcció. El programa amb obres dels clàssics (Kodaly, Prokofiev, Lehar, Mahler etc.) però bàsicament configurat amb temes famosos de pel·lícula (Delarue, Rozsa, Rodgers, Jarre etc.) Els arranjaments són de Antoni-Olaf Sabater, de Francesc Vidal i propis. Es tracta d’un concert privat i solament s’accedeix amb estricta invitació.

Publicat dins de Agenda, Concerts | Deixa un comentari

Montserrat Caballé, un mite?

El món de la música ha trontollat amb la notícia de la desaparició de la nostra diva universal. Cal admetre que la Caballé ha estat un referent operístic mundial i que és mereix tots els respectes, en aquest sentit. No vaig coincidir mai amb ella, ja que les nostres trajectòries foren diferents, pel que fa a l’estil i maneres de fer. Personalment valoro molt l’instrument vocal que va posseir , ja que pocs cantants han aconseguit el timbre exquisit i la capacitat de modular tant bé la veu, amb uns pianisims increïbles. Pel que fa a la comunicació musical, ja tinc més dubtes, ja que mai vaig sentir que em duia a la profunditat de la música. La seva “misse en escene ” mostrava sempre una actitud, diguem amb una certa prepotència, i no acabava de portar la meva atenció cap al fet musical. Una carrera brillant, admirable- surt d’una família més aviat modesta- no exempta sempre de polèmica, pels dubtes de la seva profunda catalanitat(declaracions d’un clar espanyolisme), o bé pseudo espanyolitat (afiliafa a la hisenda andorrana i evasió d’impostos), i les l’ànsietat per sobresortir (empentes a l’ombra de la Victòria dels Àngels). Ara si, que descansi en pau. Segur que va fer el que millor va poder o creure. Em quedo amb la finor de la seva veu.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Stage de direcció a Sainte Consorce (Lyon, France)

Ja fa uns quants anys que m’han convidat a participar com a professor a aquesta trobada de formació de directors d’orquestra.

L’equip de direcció està format per experimentats pedagogs i alhora renombrats directors d’orquestra (Philippe Fournier, Jean Pierre Prajoux, jo mateix i altres ex-alumnes com ajudants)la qual cosa fa que l’aprenentatge sigui molt ben estructurat i abraci totes les facetes o aspectes pedagògics necessaris per a un futur director.

L’Stage dura uns deu dies, amb un concert final dels alumnes.

Una de les particularitats del curs és que cada dia es dirigeix una orquestra, que la formen els mateixos alumnes, cada un amb el seu instruments, la qual cosa fa que la comprensió entre el director i els músics sigui molt bona.

Com he dit les matèries o tallers que tenen lloc durant el curs (energia, teatre, dicció, orquestració, tècnica gestual etc.) mostren totes les facetes que necessita el director per adquirir les eines necessàries per a formar-se.

La més de trentena d’alumnes que s’inscriuen es distribueixen en diferents grups i durant el curs es van agrupan segons la evolució que fan.

Un curs molt intens que prepara als futurs directors en els aspectes essencials de la professió, com la comunicació, la gestió, la gesticulació i altres aspectes emocionals, tots ells encaminats a aconseguir una formació integral.

Publicat dins de música, pedagogia | Deixa un comentari

Concert del cicle coral de l’Orfeó Català. Març 2018.

El propassat dia 3 de març tingué lloc al Palau de la Música Catalana un concert en que vaig tenir l’honor de dirigir la primera part del mateix. Aquesta part estava dedicada a dos dels meus avantpassats, l’avi Joan i el pare Josep Jordi. Dos personatges estretament lligats a la casa per la seva dedicació al seu desenvolupament en temps difícils de la postguerra. El reconeixement era necessari i finalment i per iniciativa de l’Escola coral de l’Orfeó arriba a poder-se fer. S’interpretaran unes cançons de Joan Llongueres del cicle de “cançons i jocs d’infants” i la cantata per a veus blanques “El cavaller i el drac” del pare Josep Jordi Llongueres. Participaren l’orquestra del Conservatori del Liceu i tres cors infantils; de l’Orfeó Català, de l’Escola Ipsi, i els Amics de la Unió. Tots ells molt ben preparats pels seus respectius directors. També vull remarcar la meravellosa intervenció de Joan Vives com a narrador. A la segona part Manuel Valldivieso dirigir la cantata “El concert desconcertant” d’Antoni Ros Marbà amb la mateixa orquestra i un cors de joves, obra que vaig valorar molt tant la composició com la interpretació de la mateixa.

Per a mi fou un concert molt emotiu, pel fet de recrear les composicions dels meus avantpassats i confirmar que, tot i que ha passat el temps des de la seva creació, segueixen en la actualitat, per la resposta emotiva del públic i l’entusiasme que tots els participants van demostrar al moment d’interpretar-les.

Adjunto l’enllaç d’un tast de l’assaig general, com a record de l’aconteixament, esperant que en un futur es pugui editar amb la finalitat de fer conèixer aquestes composicions arreu.

Publicat dins de Concerts, Uncategorized | Deixa un comentari

Stage de direction orchestra 2018

La orchestra Confluences organitza un Curs de formació per a directors d’orquestra o conjunts instrumentals dels dies 11 al 20 de juliol del 2018 a la localitat de Consorce a pocs kilòmetres de Lyon (France). Es tracte d’un curs intensiu, molt complet en els que els alumnes a part de formar-se en tots aquells aspectes necessaris (harmonia, tecnica gest, informàtica musical, anàlisis etc., formen part del conjunt instrumental (30 músics aproximadament) amb sessions pràctiques i diàries. Tinc la satisfacció de formar part de l’equip pedagògic de l’Stage des de fa uns anys.

http://www.formation-direction-orchestre.com/index.php/es/

Publicat dins de pedagogia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Concert 10è aniversari COR ICIC (10 de novembre 2017)

foto del COR de la ICCIC

 COR de la ICCIC (Emili Fortea)

Vaig assistir amb molta satisfacció al concert del 10è aniversari de la creació del Cor de la Institució Cultural del CIC. Una iniciativa d’alguns pares de l’Escola Thau i que, aleshores, vàrem recolzar des de la ICCIC i des de  Virtèlia, escola de música i que donava, en certa manera, continuïtat a l’anterior cor del Thau, liderat per J.M. Busquets. Tot i que és tracta d’un cor jove, si ho comparem amb altres cors del nostre país, s’ha de destacar el mèrit que té el fet de que, en el món en què vivim, hi hagi gent amb l’esperit de treball i esforç que una activitat de aquesta mena requereix. Sense deixar de ser un projecte de caràcter amateur, no s’ha de desmerèixer el treball musical que han realitzat i que és va poder comprovar en el concert d’ahir. Cal continuar aquesta tasca, sense oblidar la finalitat social que té però també anar avançant en alguns aspectes en els que em referiré, que no són, en cap cas incompatibles amb la labor cultural que s’està realitzant.

Des de la meva condició de especialista en la matèria, voldria descriure o comentar o fer algunes  consideracions sobre el concert, sempre amb la intenció i ànim d’aportar el meu granet de sorra, i com una crítica constructiva a la bona feina que s’està duen a cap.

“Per aconseguir una millor sonoritat del cor caldría fer un treball  específic referent a  la respiració (ha d’ésser més profunda i bàsicament abdominal)i també que  la expressió corporal  sigui més activa. Cal també atendre la emissió  la veu per tal que  el timbre del cor esdevingui més interessant i amb una personalitat pròpia (potser treballar amb  uns caps de corda de referència). Respirant correctament, es milloraríen els inicis de cada frase, (més segurs), i sobretot els finals de frase, que sovint queden poc timbrats i mancats d’expressió.

Crec que també estaria bé de fer un treball sobre el text, la dicció etc. De fet, sovint primer preval la música al text. Al meu entendre ha d’ésser a l’inrevés. Cal en primer lloc recitar, comprendre i expressar correctament el text, mirant  que les sil.labes de les paraules estiguin ben lligades i construir i donar sentit a la frase, remarcant lo essencial o principal , i lo secundari, en segon lloc. Després afegir-hi el ritme i finalment el so o la música, sempre tenint en compte la expressivitat del text i la seva correcta pronúncia.

Pel que fa a les dinàmiquesno confondre la intensitat musical amb la tensió. Els “pianos”poden ésser poc o molt tensos i el mateix passa amb els “fortes”. Abans d’introduir les dinàmiques cal entendre ben bé la expressivitat i el fraseig adequat al context i evitar situacions estàtiques i/o mecàniques.

Pel que fa a les interpretacions, el director (Emili Fortea) té bones maneres; la seva direcció és expressiva i comunicativa, i es nota un treball precís i rigorós. El repertori del concert  fou variat, no exempt de dificultats tècniques i es va resoldre amb solvència.

Els 10 anys han estat, doncs, fructífers i ara cal seguir endavant, anant d’en mica en mica  incorporant alguns elements, com els que he descrit anteriorment, ara bé sense perdre l’esperit que és lloable.

Per acabar, remarco la emotivitat dels darrers cants patriòtics, (la Senyera i els Segadors), molt adequats pel que  estem vivint. Tot i la seva correcta interpretació,  pel meu gust massa ràpids i dinàmics. Hi va faltar  solemnitat .

Ànims a la ICCIC, als membres del  cor, als col·laboradors,  al director i ……als seguidors que recolzen en cada moment  la bona feina realitzada.

Francesc Llongueres.

Publicat dins de Crítica musical, Uncategorized | Deixa un comentari