Ars trio. Auditori Can Roig i Torres. Santa Coloma de Gramanet. 8 septembre 2019. 19h.

És, per a mi, una gran satisfacció quan tinc ocasió d’assistir a concerts d’ex-alumnes meus. Encara més, si es tracta d’alumnes que s’iniciaren a la música sota la meva responsabilitat.

Els tres components de l’Ars trio (Oriol Algueró, violí; Bernat Bofarull viola i Nabí Cabestany, violoncel) varen ser integrants, durant molts anys, de la meves orquestres infantil, juvenil, semi-professional etc. i fins i tot actuaren sota la meva batuta com a solistes professionals. Mentre els escolto, és normal que em passin pel cap moltes imatges i bons records, anècdotes viscudes conjuntament etc.. i també, de manera recíproca, en general els alumnes em transmeten un sincer sentiment d’agraïment per la meva aportació en la seva formació musical.

Al marge d’això també tenia interès d’escoltar la versió de trio de cordes de les Variacions Goldberg de J.S. Bach, que coneixia -així com la versió orquestral- però que mai havia escoltat en directe.

El concert, dedicat a la Diada, començava amb una obra de Ronald de Roeck, inspirada en el “cant dels ocells”. Es tracta d’unes variacions lliures, del conegut cant i, si no fos que li donava sentit a l’esmentada commemoració, el meu parer és que s’hagués pogut evitar en el context d’aquest concert.

Les variacions GOLDBERG, de clara concepció pedagògica, foren dedicades precisament al seu alumne Goldberg i són una veritable obra d’art per la seva interessant estructura formal. L’obra comença i acaba amb una breu ària i està estructurada en trenta inspirades variacions de diferent caràcter però a la vegada connectades temàticament, inspirades en moviments de dansa de l’època amb l’intercalació d’uns cànons a diferents intervals de l’escala musical. Una verdadera joia músical.

Tot i que les les variacions estan pensades per a teclat (clavicèmbal, pianoforte), les versions per a instruments, si estan ben fetes, d’una banda poden aportar millores en alguns aspectes, sobretot en els moments melòdics i lents, que queden clarament reforçats, però, al contrari,1 d’altra banda les seccions rítmiques i ràpides poden perdre consistència per la seva dificultat i la precisió.

La versió per trio que varem escoltar, és de D.Stitkovetsky i la trobo força reeixida. La interpretació dels músics fou especialment comunicativa i sempre dins d’un estil correcte, tenint en compte les possibilitats expressives de l’època etc., la qual cosa va ajudar a crear un ambient de concentració i d’atenció remarcables.

La versió original (amb teclat), té l’avantatge de que la coordinació entre les diferents veus s’aconsegueix de manera fàcil ja que es tracta d’un sol intèrpret, sobretot en els moments polifònics i imitatius, en canvi la coordinació i precisió rítmica, en el cas d’un trio, orquestra o qualsevol conjunt, és molt més difícil d’aconseguir, pel nombre d’intèrprets que hi participen. En aquest darrer cas cal fer molts assajos per a escollir l’articulació i la velocitat d’exposició més correctes i a demés requereix una concentració extraordinària i un estat de forma excepcional.

En aquest sentit vaig detectar, durant l’audició, alguns moments, diguem més febles, degut precisament a les dificultats abans esmentades, sense que aquesta consideració desmereixi en cap moment la prestació excel·lent pel que a la interpretació, la màgia comunicativa i l’arrelat sentit del ” savoir faire”.

Felicito als organitzadors per programar aquest magnífic concert i haig de dir que, personalment, em vaig sentir orgullós d’haver motivat a aquests joves, en un moment decisiu de la seva formació i que hagin volgut dedicar la seva vida professional al servei de la “MUSICA” amb lletres majúscules.

Aquesta entrada ha esta publicada en Crítica musical, música, news. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *