Concert de la “Memorable-just friends band”.

El més important al assistir a un concert és que t’ho passis bé. Si és així, és perquè hi ha hagut comunicació entre els intèrprets i el públic. Aquesta empatia amb l’oient depèn en molta part de l’actitud dels intèrprets. Es tracta d’una actitud humana i no té res a veure amb el fet musical ni en la professionalitat dels intèrprets. Encara diré més: apareix aquesta conducta més facilment en músics amateurs que en professionals ja que, malauradament, aquests cauen sovint en el perany de voler mostrar les seves habilitats i capacitats tècniques la qual cosa dificulta la comunicació musical.

En primer lloc, doncs, abans de ser un professional s’ha de ser “amateur” de la música, en el sentit d’estimar-la i viure-la interiorment i després cal tenir la capacitat de comunicació per fer-ho arribar als oients.

Això justifica el perquè, ahir, vaig sentir goig i satisfacció al assistir a un concert ofert per la banda “Memorables just friends band” que va tenir lloc a l’espai Jove Garcilaso de Barcelona. Un grup musical no professional però si “amateur”, que ens va oferir un seguit de estandars vocals americans de jazz amb molt rigor i criteris professionals.

Durant l’actuació el cantant i guitarrista Pincho Cortés va conduir la sessió de manera excel·lent i en permanent i fluid contacte amb el públic, que no es va trencar en cap moment. Ens explicà l’origen de la banda, les particularitats dels seus membres i ens va fer encertats comentaris sobre les peces que s’anaven interpretant mostrant tota la banda un gran plaer de tocar per tots nosaltres. Un ambient familiar que el públic va agraïr.

En els més de vint anys d’existència del grup, porten a les espatlles moltes actuacions en festivals, locals de jazz i festes privades, arribant a assolir un repertori extens i sobretot ben treballat i assimilat. Els demés membres del grup, Jaume Llongueras, al teclat, Marc Rossell al contrabaix, Albert Gassull al saxofont i Charly López a la bateria i en aquesta ocasió la participació excepcional de Francesc Puig, al clarinet i saxo.

Aquesta empenta i interès que demostràren en el concert, de segur, que els farà avançar en alguns aspectes que, sota el meu humil criteri, poden millorar i que detallaré tot seguit:

  • al tractar-se d’un local petit i reduït cal fer atenció sobretot amb el tema del so, ja que afecta no solament al timbre específic dels instruments sino també al frasseig i a la interpretació (pel meu gust hauria estat millor amb un piano acústic i sense cap mena amplificació). En general, doncs no es va aconseguir el so adequat, sobretot pel que fa al teclat elèctric.
  • Convindria també millorar l’aspecte rítmic del grup i per tant promoure la presencia rítmica de la bateria en molts moments. Sovint queda en un segon pla (s’agraeix l’actitud de no tapar als demés) com si hagués de fer un paper exclusivament d’acompanyant, però en canvi i en molts moments i en segons quins temes, requereix que faci el paper de motor del grup.
  • L’altra aspecte a incorporar és la capacitat d’improvisar de cada un dels membres (irregular entre ells) ja que els “solo” instrumentals són moments importants, molt esperats pel públic i per tant convindria avançar en aquest aspecte, procurant que sempre fossin diferents en cada ocasió (i pels mateixos músics), i a la vegada sentits, sugerents i espontanis. Són moments clau i de virtuosisme que fan créixer enormement l’interès de l’audiencia i fa que les interpretacions esdevinguin vives i directes.

Felicito de tot cor a tots els membres del grup per haver fet possible la continuitat del projecte, després de tants anys del seus inici, i els encoratjo a seguir per aquest camí d’estimar el que fan i de fer-nos viure moments entranyables com aquests. Gràcies.

Francesc Llongueres

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *