Duel de cinquenes (Beethoven i Mahler)

  • El propassat 18 de maig vaig assistir al concert, organitzat per BCN clàssics, al Palau de la Música, amb el suggerent títol de duel de cinquenes. Amb les orquestres de Cadaqués i Simfonica de Galícia, el director italià Gianandrea Noseda s’enfrontà al repte proposat. L’èxit obtingut va ésser aclaparador i la veritat és que no tinc cap motiu per alegrar-me. La estètica proposada és completament oposada a la meva concepció musical. Això si, va ésser tot un espectacle de potencia, energia, la qual cosa no deixa indiferent a ningú, i fins i tot pot moure emocions profundes en un públic entregat a l’espectacle. Uns tempos espectaculars, els moviments ràpids portats a l’extrem i els lents també. Certament una interpretació molt efectista i demostració de capacitats tècniques. En cap moment es va poguer seguir un discurs coherent i captar els elements, frases, motius en relació uns amb els altres. Per a mi va representar un estrès increïble i el meu enuig musical va anar creixent, una situació insuportable. De totes maneres, quan veus que el públic, en general, és a dir la majoria van agrair amb múltiples aplaudiments i mostres de felicitat als intèrprets, em fa pensar que la música deu tenir diferents usos i que potser s’ha de respectar que alguns l’utilitzen per a demostrar “qui sap lo”. Espero que aquest no sigui el camí a seguir i que els nostres futurs músics en facin, de la música un us millor, sempre relacionat en la comunicació i el moviment de l’ànima.

Gianandrea Noseda

Aquesta entrada ha esta publicada en Cadaqués, Crítica musical, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *