Duel de cinquenes (Beethoven i Mahler)

  • El propassat 18 de maig vaig assistir al concert, organitzat per BCN clàssics, al Palau de la Música, amb el suggerent títol de duel de cinquenes. Amb les orquestres de Cadaqués i Simfonica de Galícia, el director italià Gianandrea Noseda s’enfrontà al repte proposat. L’èxit obtingut va ésser aclaparador i la veritat és que no tinc cap motiu per alegrar-me. La estètica proposada és completament oposada a la meva concepció musical. Això si, va ésser tot un espectacle de potencia, energia, la qual cosa no deixa indiferent a ningú, i fins i tot pot moure emocions profundes en un públic entregat a l’espectacle. Uns tempos espectaculars, els moviments ràpids portats a l’extrem i els lents també. Certament una interpretació molt efectista i demostració de capacitats tècniques. En cap moment es va poguer seguir un discurs coherent i captar els elements, frases, motius en relació uns amb els altres. Per a mi va representar un estrès increïble i el meu enuig musical va anar creixent, una situació insuportable. De totes maneres, quan veus que el públic, en general, és a dir la majoria van agrair amb múltiples aplaudiments i mostres de felicitat als intèrprets, em fa pensar que la música deu tenir diferents usos i que potser s’ha de respectar que alguns l’utilitzen per a demostrar “qui sap lo”. Espero que aquest no sigui el camí a seguir i que els nostres futurs músics en facin, de la música un us millor, sempre relacionat en la comunicació i el moviment de l’ànima.

Gianandrea Noseda

Esta entrada fue publicada en Cadaqués, Crítica musical, Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *