Resum de la Prèvia&Concert nº 6

 Els protagonistes d’aquesta sessió Prèvia han estat dos compositors molt significatius en la història de la música, com foren W.A.Mozart i Igor Strawinsky. Encara què allunyats en el temps (s.18 i s. 20), tenen alguns trets en comú. Ambdós ens presenten  propostes musicals en la línia  objectiva i  abstracte. Entremig el segle 19 amb els compositors romàntics, que varen oferir-nos un material sonor molt més subjectiu i exagerat en el sentit expressiu.

En el moment de la concepció de l’obra musical el compositor té en compte molts factors. D’entrada podríem considerar el de la “motivació inicial” o origen de la composició amb dues possibilitats: pot ser d’encàrrec o no.Tots sabem que Bach, per anomenar un compositor del segle 17, treballava exclusivament per encàrrec (una mena de funcionari de la música) i no per aquest motiu la seva obra deixa de tenir valor, ans el contrari. També W.A.Mozart, en el segle 18,  està subordinat als desitjos i necessitats de l’arquebisbe de Salzburg, fins què s’independitza artísticament; en canvi F,J,Haydn resta tota la vida sota les ordres dels Estherhazy. Durant tot el romanticisme (s.19), desapareix ,en part, l’obra d’encàrrec i el compositor és lliure i, en general, es motiva seguint el programa que ell vol. Ja entrant en el segle 20 trobem que de nou torna l’obra per encàrrec i fins i tot un dels nostres protagonistes, Strawinsky declara obertament que li va molt bé per a inspirar-se el fet de tenir un punt de partida més o menys imposat.
A la sisena sessió de la Prèvia, varem parlar sobre les particularitats dels compositors que figuren en el programa del concert a l’Auditori de l’OBC del cap de setmana: Mozart i Strawinsky. Tot i què Mozart encara seguia estant contractat per l’arquebisbe, els seus vuit concerts per a violí i orquestra són un producte per a consum propi i  creats tots ells durant  el 1775, en una època en la què tenia una especial predilecció per a quest instrument-  per cert el tocava molt bé- i que després va abandonar totalment. En el programa de L’OBC hi figuren els nº 3 (Sol M) i el 4 (Re Major), amb el solista F.P.Zimmermann. D’Igor Strawinsky s’interpretarà el seu “concerto en Re” del 1946 per a cordes, obra d’encàrrec de l’orquestra de cambra de Basilea en motiu del 20è aniversari de la seva fundació i per acabar el concert hi figura el ballet de la  “Consagració de la primavera” , en la versió concert, que igualment és un encàrrec dels ballets russos de S.Diaghilev.
Evidentment el llenguatge utilitzat per cada un dels compositors és molt diferent, tant pel que fa a l’harmonia, al ritme, als aspectes melòdics, a la forma i a la instrumentació. Mozart s’expressa  bàsicament amb temes fàcils d’escoltar amb girs melòdics senzills, a vegades contrastants, utilitza  parts rítmiques molt assequibles  i sobretot es fa servir de  la tonalitat i la forma musical com elements integradors i també aportant, en molts aspectes, interessants novetats per l’època.
Adjunto els esquemes que vàrem utilitzar en la sessió per a mostrar la forma de cada un dels moviments dels concerts per a violí. Els primers moviments estan escrits en la forma “sonata”; els segons moviments o centrals – de caràcter melòdic i més lents- en la forma de “lied” (A,B,A) i els tercers moviments, ràpids o finals en la forma “rondó” (A,B,A,C….etc.) amb un caràcter de dansa. 
Si ens referim  als esquemes de la “forma “sonata”, veiem que a la fila superior s’indiquen a cada columna els   temes, parts o fragments (A, B, tr. o transició, cadència i coda). Seguint les caselles, llegint les rengleres d’esquerra a dreta, veureu que hi ha una primera fila per a la introducció, la següent fila per a la exposició, l’altra pel desenvolupament i finalment una per a la  reexposició i la coda. A cada casella hi hem indicat la tonalitat amb la què es manifesten els  fragments i a la vertical, a cada columna, podem veure que  les parts tenen la mateixa música, encara què, a vegades, en diferent tonalitat. També he adjuntat els esquemes formals dels altres moviments per si voleu fer la prova d’escoltar-ho íntegrament seguint l’esquema, com si fos seguir una ruta en un mapa.
En canvi Strawinsky basa la seva expressió en la riquesa instrumental (utilitza una orquestra monumental) o tímbrica (un gran coneixedor dels instruments i de les seves possibles combinacions) i amb un interessant joc rítmic i una estressant complexitat mètrica. Des del punt de vista tonal, malgrat s’hi troben igualment harmonies interessants, les  utilitza de manera diferent,  més aviat per a contrastar diferents grups rítmics. Hi han poques melodies, més aviat girs melòdics que van apareixent de manera insistent.  Aquests aspectes els explicarem escoltant fragments del Concert en Re per a cordes, que curiosament està estructurat en tres moviments, seguint les maneres dels clàssics però amb el seu llenguatge peculiar (forma sonata, forma lied i rondó).
També adjunto l’esquema del darrer número de la Consagració de la primavera, la “dansa del sacrifici”, en la que hi trobem de nou un “rondó” amb les dues tornades, les diferents coples i la coda final. Podeu igualment fer la prova escoltant-ho, mirant de seguir-ho esquemàticament. Ara, després d’un segle ha esdevingut una de les obres més representatives del segle XX, però l’estrena fou un escàndol monumental. També us recordo que en l’anterior resum hi figuren els esquemes formals dels diferents moviments dels concerts per a piano de Rachmaninoff i de la Rapsòdia, per si voleu escoltar-ho seguint les pautes establertes.
Molta sort!. Francesc




Esta entrada fue publicada en Camarga, pedagogia. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *