Concert nº 3 per a piano i orquestra en Re menor de S. Rachmaninoff

Es tracta d’una de les creacions més extra ordinàries del compositor. Podríem parlar d’una combinació entre simfonia i rapsòdia a on el piano té un paper fonamental. Compost a Ivanovka, s’estrena a New York el 1909. Pocs pianistes de l’època gosaven a tocar-lo per la seva extrema dificultat. De fet el film “Shine” mostra un pianista que té un trauma en relació a aquest concert.
I- ALLEGRO MA NON TROPPO
Com es pot observar en l’esquema formal, ens trobem davant d’una  forma SONATA. En la EXPOSICIÓ el primer tema apareix d’entrada sense cap introducció. Es tracta d’una melodia simple inspirada en un cant popular o eclesiàstic rus. L’orquestra acompanya amb un ritme que perdurarà durant tot el concert. La tonalitat és la de Re menor i el caràcter del moviment s’indica amb un “allegro ma non tanto“, que vol dir animat però sense precipitar. A la segona part del Tema A és el piano que acompanya a l’orquestra. Després d’una transició en quatre parts en la que la velocitat va augmentant s’arriba al Tema B amb la tonalitat de Si bemoll major que contrasta amb el Re menor del començament. Aquest segon tema apareix primer en una versió rítmica i més tard amb una melòdica. Una secció conclusiva amb temes ja coneguts abans d’entrar al “DESENVOLUPAMENT“. Aquest es presenta en cinc parts, cada una d’elles ens mostra diferents ambients, tant pel que fa a les tonalitats com a les velocitats del pols. La tensió va creixent fins a la CADÈNCIA, una llarga intervenció del piano, abans d’entrar a la REEXPOSICIÓ. Aquesta   és relativament curta i solament reapareix el Tema principal. Per acabar hi ha una CODA molt interessant a on tornen a sortir els dos temes, l’A i el B.
II- INTERMEZZO.ADAGIO

La forma  no és habitual i la podríem representar així: AABACA. Es crea un ambient de  música de cambra. Comença i acaba en Re menor.
Després d’una introducció lírica amb les intervencions, primer dels instruments de fusta (oboè) i després la corda, comença la secció A, dues variacions del piano en Re bemoll i Fa Major respectivament. (A,A).S’entra a la Secció B i el piano recupera el tema principal i sentim que els violins ens mostren el tema del primer moviment del concert. Tornen a venir variacions (A) amb canvis de tonalitats, tempos diferents etc. Arribem a la secció C en Fa# Major que  consisteix en un vals ràpid. Torna el Tema A i una transició cap al darrer moviment.

III- FINALE. ALLA BREVE
Tornem a trobar una forma SONATA en la tonalitat principal del Re menor. A l’EXPOSICIÓ hi trobem els temes A i B, ambdós tenen dues parts separats per una  potent transició de l’orquestra. El primer tema en Re menor i La menor i el segon tema en Do menor i Sol Major. Segueix un llarg DESENVOLUPAMENT a on apareixen els diferents temes exposats (també del primer moviment), amb constants canvis de velocitats a on destaca el fragment més lent amb el tema segon del primer moviment. Un coral del piano ens condueix a la REEXPOSICIÓ, tornen   els dos temes A i B i una CODA molt viva per acabar.
Esta entrada fue publicada en Camarga, pedagogia. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *