Concert nº 2 per a piano i orquestra de Rachmaninoff (comentaris sobre la forma)

CONCERT Nº 2 EN DO MENOR PER A PIANO I ORQUESTRA
(VEURE EL VÍDEO DE LA PRÈVIA: http://youtu.be/omoOnm0hZOo
Rachmaninoff escriu el seu segon concert de piano l’any 1900 i el va estrenar ell mateix. Va tenir molt d’èxit i el va dedicar al seu metge Nikolai Dahl.
primer temps: Moderato
I- MODERATO

Com podeu veure i  observar l’esquema formal del primer moviment “moderato”, està en la “forma sonata”. En primer lloc ens trobem amb una introducció del piano tocant  uns acords,  creixent d’intensitat, que recorda al toc de campanes, i va de Fa Major fins a la tonalitat principal de Do menor. En l’Exposició hi han dos temes contraposats des del punt de vista de caràcter i tonalitat.  El primer (tema A), en Do menor, és una melodia russa molt apassionada, disposada en dues parts, en la primera el piano acompanya a l’orquestra amb  harmonies arpegiades i a la segona part és l’orquestra qui acompanya al piano. En canvi el tema B té un caràcter més líric i està en Mi bemoll Major (la tonalitat paral·lela). Segueix un “desenvolupament” molt agitat que va  passant per diferents tonalitats i intervenint diferents instruments de l’orquestra que ens porta al Punt Culminant. En el desenvolupament apareix un nou tema  que recorda a una marxa  que al entrar a la  Reexposició, l’utilitza el piano per acompanyar de nou a l’orquestra en la tornada del primer tema. Tot segueix igual que a l’exposició fins que la  trompa en ensenya el segon tema (el B) ara a la tonalitat de Do menor, per a no crear tant contrast. Finalment hi ha una Coda molt interessant.

Segon temps (Adagio) i tercer temps (Allegro scherzando)
II- ADAGIO SOSTENUTO
tema principal

Comença amb una introducció de l’orquestra modulant de Do menor a Mi Major.La formula utilitzada és la de A-B-A. El piano dibuixa  uns acords arpegiats i la flauta introdueix el Tema A, i segueix   el clarinet completant la frase (aquest tema és utilitzat pel cantautor Eric Carmen en “All by Myselft). A la secció central B,  el tema és més viu (com un scherzo) i passa per les tonalitats de si menor i la menor,  fins arribar a un clímax centrat sobre el piano. De nou torna el Tema A en la tonalitat principal , que ens porta directament a la fase conclusiva o Coda.

III- ALLEGRO SCHERZANDO

Com en els anteriors moviments torna a haver-hiuna petita introducció de l’orquestra aquest cop modulant  de Mi Major a Do menor. El piano introdueix el primer tema en Do menor que també té dues parts. També, després d’una transició, apareix el  tema B en mi menor, que el compositor va utilitzar d’un amic seu (Morozow)que li va cedir gentilment i que està basat en el tema del primer moviment. Després d’un desenvolupament llarg arribem a la Reexposició dels dos temes, el segon en una tonalitat de Re bemoll major per entrar de nou en una Coda en do menor a on utilitza de nou  el tema del seu amic, que esdevé el més  estimat de l’obra.

Esta entrada fue publicada en Camarga, pedagogia. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *