Resum de la Prèvia&Concert n° 3

  1. El “CARÀCTER DEL MOVIMENT” 
    1. A cada fragment musical (sigui un motiu, una frase, una secció, un període o fins i tot un moviment sencer) li podem adjudicar una manera de ser o caràcter que està íntimament lligat a una reacció afectiva interior de la nostre consciència o pensament musical. Són varis els elements que el determinen:
    2.  En primer lloc tenim “EL POLS MUSICAL” que  és  la unitat d’energia que li dona caràcter  al  moviment, i és com una mena de batec constant i regular. La velocitat del pols pot  ser ràpida (expressant vitalitat, energia, etc ) , moderada (mesura, calma, etc.) i  lenta  ( profunditat, gravetat, etc.) . El  pols musical es pot articular  en  unitats  energètiques  superiors obtenint el que diem compàs de dos pulsacions, els de tres , el de quatre etc.. A banda, el pols musical segons la seva subdivisió pot tenir el caràcter binari (divisió en 2, 4, 8, etc.) o ternari (divisió en 3, 6, etc.)  Cada situació comporta una reacció  afectiva específica. 
    3. – “LA TONALITAT”(comentat en l’anterior resum), és també un  dels factors importants a considerar. Les cultures antigues (dels grecs, en endavant) ja coneixen les relacions i diferències existents entre els tons i ja aleshores varen definir les  “escales”  o  “modes”, que eren utilitzats en situacions diferents per expressar estats anímics concrets. Des de l’adveniment de l’era harmònica (el barroc) i fins als nostres dies, la tonalitat de cada nota ve expressada en  mode “Major o menor”. El Major és alegre i el menor és trist. La tonalitat ve definida per les funcions tonals principals: la tònica o fonamental (T); la dominant (D) i la subdominant (SD), situades respectivament a la quinta superior i al’ inferior de la fonamental. Aquestes funcions provoquen les tensions i distensions que defineixen  la Tonalitat. La Tònica representa el PRESENT, la Dominant el FUTUR i la Subdominant , el PASSAT.
    4. L’ARTICULACIÓ també és responsable directe del caràcter.Utilitzem aquest terme  d’una banda per a distingir els diferents fragments i parts dels mateixos i d’altra ens mostra la manera de presentar-se  dels elements, des del punt de vista de dicció: curt, llarg, destacat, lligat, salts  etc.
    5. LA INTENSITAT o dinàmica dels sons, ens mostra  la tensió interna, també defineix un caràcter segons la força que hi apliquem a cada moment.Tenim una  gamma, prou extensa, entre el molt  fluix i el molt fort (ppp; pp; p; mp; mf; f; ff; fff)
    6. EL TIMBRE o color  fa referència als diferents instruments o als  registres utilitzats i evidentment l’elecció d’un timbre específic ens  modifica el caràcter.
    7. NOTA:  Aquests són els principals aspectes que hem de tenir en compte  en el moment de definir el caràcter d’un fragment.Ni han d’altres que ja anirem incorporant. Es poden combinar i cada un d’ells pot mantenir-se  regular o variar. Així si el pols canvia la seva velocitat parlem d’acceleració o desacceleració; si ho fa la Tonalitat, diem que modula cap a una altra tonalitat, si és la Intensitat diem que creix o decreix etc..
  2. Es va parlar de la llei còsmica de MAX PLANCK i de la seva definició: : Tot cos elàstic, al ser modificat per una força exterior a ell, es posa a vibrar, però no solament en tota la seva integritat, sinó que es divideix en dos, tres, quatre, etc. i  fins l’infinit. Cada divisió representa un vibració i per tant  sons relacionats pel nombre  o els harmònics del so. D’aquí ve la  Tonalitat i també  els altres conceptes musicals que hem comentat com el timbre, l’articulació, el pols, etc..
LA PROPERA PRÈVIA & CONCERT TINDRÀ LLOC EL DILLUNS DIA 13 DE GENER A LES VUIT DEL VESPRE (UN QUART D’HORA ABANS PER LA COPA DE BENVINGUDA).ES COMENTARÀ EL CONCERT DELS DIES 18 I 19 A L’AUDITORI AMB EL PROGRAMA SEGÜENT: MAHLER 7A SIMFONIA.

Esta entrada fue publicada en Camarga, pedagogia. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *