Resum de la Prèvia&Concert n° 3

  1. El “CARÀCTER DEL MOVIMENT” 
    1. A cada fragment musical (sigui un motiu, una frase, una secció, un període o fins i tot un moviment sencer) li podem adjudicar una manera de ser o caràcter que està íntimament lligat a una reacció afectiva interior de la nostre consciència o pensament musical. Són varis els elements que el determinen:
    2.  En primer lloc tenim “EL POLS MUSICAL” que  és  la unitat d’energia que li dona caràcter  al  moviment, i és com una mena de batec constant i regular. La velocitat del pols pot  ser ràpida (expressant vitalitat, energia, etc ) , moderada (mesura, calma, etc.) i  lenta  ( profunditat, gravetat, etc.) . El  pols musical es pot articular  en  unitats  energètiques  superiors obtenint el que diem compàs de dos pulsacions, els de tres , el de quatre etc.. A banda, el pols musical segons la seva subdivisió pot tenir el caràcter binari (divisió en 2, 4, 8, etc.) o ternari (divisió en 3, 6, etc.)  Cada situació comporta una reacció  afectiva específica. 
    3. – “LA TONALITAT”(comentat en l’anterior resum), és també un  dels factors importants a considerar. Les cultures antigues (dels grecs, en endavant) ja coneixen les relacions i diferències existents entre els tons i ja aleshores varen definir les  “escales”  o  “modes”, que eren utilitzats en situacions diferents per expressar estats anímics concrets. Des de l’adveniment de l’era harmònica (el barroc) i fins als nostres dies, la tonalitat de cada nota ve expressada en  mode “Major o menor”. El Major és alegre i el menor és trist. La tonalitat ve definida per les funcions tonals principals: la tònica o fonamental (T); la dominant (D) i la subdominant (SD), situades respectivament a la quinta superior i al’ inferior de la fonamental. Aquestes funcions provoquen les tensions i distensions que defineixen  la Tonalitat. La Tònica representa el PRESENT, la Dominant el FUTUR i la Subdominant , el PASSAT.
    4. L’ARTICULACIÓ també és responsable directe del caràcter.Utilitzem aquest terme  d’una banda per a distingir els diferents fragments i parts dels mateixos i d’altra ens mostra la manera de presentar-se  dels elements, des del punt de vista de dicció: curt, llarg, destacat, lligat, salts  etc.
    5. LA INTENSITAT o dinàmica dels sons, ens mostra  la tensió interna, també defineix un caràcter segons la força que hi apliquem a cada moment.Tenim una  gamma, prou extensa, entre el molt  fluix i el molt fort (ppp; pp; p; mp; mf; f; ff; fff)
    6. EL TIMBRE o color  fa referència als diferents instruments o als  registres utilitzats i evidentment l’elecció d’un timbre específic ens  modifica el caràcter.
    7. NOTA:  Aquests són els principals aspectes que hem de tenir en compte  en el moment de definir el caràcter d’un fragment.Ni han d’altres que ja anirem incorporant. Es poden combinar i cada un d’ells pot mantenir-se  regular o variar. Així si el pols canvia la seva velocitat parlem d’acceleració o desacceleració; si ho fa la Tonalitat, diem que modula cap a una altra tonalitat, si és la Intensitat diem que creix o decreix etc..
  2. Es va parlar de la llei còsmica de MAX PLANCK i de la seva definició: : Tot cos elàstic, al ser modificat per una força exterior a ell, es posa a vibrar, però no solament en tota la seva integritat, sinó que es divideix en dos, tres, quatre, etc. i  fins l’infinit. Cada divisió representa un vibració i per tant  sons relacionats pel nombre  o els harmònics del so. D’aquí ve la  Tonalitat i també  els altres conceptes musicals que hem comentat com el timbre, l’articulació, el pols, etc..
LA PROPERA PRÈVIA & CONCERT TINDRÀ LLOC EL DILLUNS DIA 13 DE GENER A LES VUIT DEL VESPRE (UN QUART D’HORA ABANS PER LA COPA DE BENVINGUDA).ES COMENTARÀ EL CONCERT DELS DIES 18 I 19 A L’AUDITORI AMB EL PROGRAMA SEGÜENT: MAHLER 7A SIMFONIA.

Aquesta entrada ha esta publicada en Camarga, pedagogia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *