Durant la meva- ja dilatada- trajectòria com a director d’orquestra, m’he anat convencent de que l’actitud dels músics és fonamental, l’eina bàsica, per arribar a una bona interpretació. Fins i tot crec que el director el que realment fa, és dirigir o conduïr les actituts dels músics. De fet, es tracta de compartir un objectiu comú i això solament és possible si la disposició, per part de tothom, és absoluta.He tingut la sort de treballar amb molts bons músics, instrumentistes i cantants extraordinàris tots ells molt experimentats etc. però també he tingut la satisfacció de treballar amb joves de totes les edats, fins i tot infants, naturalment amb menys experiència. He fet molt bons concerts amb músics professionals, i sempre s’han produït quan hi hagut un compromís ferm amb l’obra a interpretar i temps suficient per arribar a una entesa amb els músics i entre ells, sense necessitat de fer demostracions tècniques de cara a la galeria. Amb els joves músics, mai hi ha faltat aquest compromís, possiblement per la confiança que m’han tingut i les naturals ganes d’aprendre etc., la qual cosa facilita , sens dubte, el camí cap a l’essència de la música.
La recent producció amb l’Ensemble XXI de Monzó confirma plenament aquesta tesi, és a dir, una actitud dels músics excel.lent i immillorable, una gran voluntat d’aprofundiment i finalment uns resultats meravellosos. El treball va consistir en una Trobada de cap de setmana a Coma-Ruga, amb quatre assaigs i un posterior concert a la Colegiata de Alquézar el proppassat dia 21. Totes les sessions les vàrem plantejar com una gran “màster class” i, tant els músics com jo mateix, tinguerem l’oportunitat de poder, pas a pas, avançar i aprofundir amb les interpretacions de les interessants i diferents obres en joc. L’expectativa d’un concert final, en un lloc tant extraordinari, aportà al projecte un atractiu i una motivació especial. També els músics amb la seva actitud i la jove soprano Alba Taverna amb la seva veu celestial contribuïren a l’éxit de la vetllada. Tot això no fóra possible, però, sense la figura del seu director, compositor, arranjador, pedagog, ideòleg, i també gran guitarrista, en José Antonio Chic. Fa molts anys que ens coneixem, coïncidim plenament amb els fonaments pedagògics i solament el seu gest humil i de servei a la música han fet possible aquesta col.laboració meva amb l’Ensemble.
Finalment haig de confesar que sempre quedo molt content i enriquit després d’un concert per la feina feta, però també soc conscient de la que encara falta per fer i del llarg i apassionant camí a recòrrer. La música no en l’acabarem mai!
José Antonio, estic molt agraït per la confiança que has dipositat en la meva persona i per l’actitud dels teus músics. I vosaltres, membres de l’Ensemble, gràcies per la manera d’ésser, durant aquests dies us heu mostrat atents, disciplinats i disposats a rebre les meves propostes musicals amb entusiasme i fe. Això m’apropa molt a tots vosaltres com a persones i em fa pensar, d’altra banda, que la música perdurarà en el temps. Gràcies i felicitats!
Moltes gràcies a tu Francesc!
Per a tots va ser fantàstic sumergir-nos en la teva profunda visió de la música i per mi una experiencia inolvidable!
Una abraçada!