L’efecte Mozart

Des de fa molt temps, es parla de l’“efecte Mozart”. De fet, fou el neuròleg francès Alfred Tomatis qui en parlà, ara fa més de quaranta anys, en titllar Mozart de “virtuós del sistema neurovegetatiu i un especialista en neurologia funcional”. Tomatis assegura que les qualitats terapèutiques de la seva música es basen en l’anàlisi estètica i psicològica, els efectes neurofisiològics en el cos humà i també en l’anàlisi de laboratori del espectre sonor de la seva música.
Podríem afirmar que la música és una necessitat del sistema nerviós, una energia que estimula directament el cervell i que ajuda al desenvolupament de la persona en tots els aspectes, tant pel que fa al desenvolupament intel·lectual –i, per tant, al llenguatge–, com als efectes corporals i al moviment associats.
Efectivament, en escoltar música el nostre estat d’ànim acostuma oscil·lar entre la identificació plena amb la peça proposada i el clar rebuig. La música estimula les modulacions del sistema simpàtic i fa viure d’aquesta manera els estats emocionals més profunds.
El ritme, la melodia, la mètrica, el to, el timbre i les freqüències de la música aconsegueixen estimular el cervell humà, especialment en aquelles zones relacionades amb l’hemisferi dret, que regula la funció espai-temps. A més, l’oïda es comporta com una dinamo, i s’ha comprovat que la major part de l’energia que necessita el cervell prové de l’acció dinamogènica de l’aparell auditiu. D’aquesta manera, el sistema nerviós, associat a l’oïda, intervé directament en la regulació dels efectes de la música sobre l’organisme en general. No cal dir que la música de Mozart satisfà plenament aquest equilibri neurològic.

Totes les investigacions indiquen que la funció reguladora del nostre sistema neurovegetatiu està en connexió amb altres sistemes que controlen els cicles superiors dels fenòmens de l’existència: la respiració, la reproducció, la circulació etc., per la qual cosa podem afirmar que la música, sobretot la de Mozart, ens posa en sintonia amb l’univers.
El doctor Tomatis estudia també els gràfics produïts pels anomenats espectrogrames aplicats a la música de coneguts compositors -Mozart, Salieri, Beethoven, Haydn-, estableix comparances entre les gràfiques de les seves diverses obres i/o estils i arriba a trobar i definir unes característiques pròpies en l’obra de Mozart, característiques lligades a la fluïdesa, a l’absència de monotonia i a la mobilitat de les seves harmonies.
Aquest darrer any s’ha celebrat 250è aniversari del naixement d’aquest genial compositor i Virtèlia Escola de Música de la Institució Cultural del CIC es va adherir a aquesta celebració, una de les que han tingut més ressò a tot el món, duent a terme diferents activitats com ara La marató Mozart, que va ser l’activitat central de l’Any Mozart. La Marató tingué lloc un dissabte del mes de maig de 2006, amb participació d’alumnes i professors de l’escola i també d’altres centres; Els concerts d’alumnes celebrats en diverses ocasions durant el curs amb l’objectiu d’adquirir l’hàbit de tocar davant de públic; Els concerts de professors que van ser tres: el primer, al gener, amb motiu de la inauguració de l’Any Mozart, el segon, al març, comentat pels mateixos professors, i el tercer i darrer, a l’octubre, va coincidir amb la inauguració del curs escolar 06/07; Les sortides dels alumnes a concerts programats al Palau de la Música; La conferència “Autoretrat musical de Mozart”, a càrrec de Pere Albert Balcells, reconegut especialista en la matèria, que va pronunciar el dia de Santa Cecília, patrona de la música; L’exposició commemorativa a càrrec dels alumnes de “Llenguatge musical”, els quals assessorats pels professors de l’Escola, van realitzar un excel·lent treball sobre els aspectes més importants de la vida i obra de Mozart. Aquest any el dedicarem a Xostàkovitx i Orff. i, així, successivament, aniran desfilant altres compositors insignes.
Com a pedagogs, hereus com ens sentim de l’esplèndida tradició pedagògica, catalana i humanista, que va de la Mancomunitat a la República, i més concretament de la tasca que va portar a terme la generació del Noucentisme, hem d’anar més lluny i pensar que tota música, sigui de Mozart o d’un altre compositor, té un origen comú, surt de la consciència d’un home, d’un creador, i té com a objectiu final arribar a cada una de les persones que l’escolten. La música fa que les consciències de les persones s’agermanin en un nivell superior de comunicació que els ha de permetre connectar, sens dubte, amb el cosmos i amb l’univers.

A Virtèlia, som conscients que l’educació musical no està justificada si només consisteix a impartir uns coneixements musicals i unes tècniques instrumentals concretes. Es tracta, més aviat, d’influir positivament en els nostres alumnes guiant-los en aquest procés d’aprenentatge individual, animant-los constantment en el camí a recórrer i fent-los conscients del que és la música i del seu significat. Cal, naturalment , dissenyar projectes engrescadors, però sobretot inculcar-los “la cultura de l’esforç”. Aquesta és l’actitud que permet el progrés, això és, la consecució d’uns èxits, modestos al començament, però que finalment són els que motiven l’alumne i l’animen a continuar endavant en el –sovint– dificultós procés de l’aprenentatge.

Francesc Llongueres
Director de Virtèlia, Escola de Música.

Aquesta entrada ha esta publicada en articles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *