Barcelona, 3 març homenatge Llongueres

Publicado en Agenda | Deja un comentario

Concert guitarra a Cadaqués

Assisteixo a un extraordinari concert de la jove guitarrista italiana Giulia Ballaré a l’església de Cadaqués. Haig de confessar que poques vegades he tingut l’oportunitat de gaudir de la música quan toca un guitarrista. Sovint ho trobo avorrit, poc articulat, en fi llarg …No ha sigut així. Vaig pensar en el dia que vaig escoltar  Abel Carlevaro. Em va interessar d’allò més. Una tècnica excel·lent que possibilitava una clara audició malgrat la acústica deficient de l’ església. El més rellevant és que la seva actitud era meravellosa pel que fa a la música. Cada cop quedo més sorprès de que actualment encara quedin músics que no vagin a demostrar que saben tocar el seu instrument i estiguin al servei de la música.

Em va meravellar, sobretot els diferents planos sonors que era capaç, la claredat de la dicció, l’agilitat de la mà esquerra,  però em quedo amb la exquisida musicalitat. En sentirem a parlar!

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Encuentro con IJO (Inegale Joven Orquesta)

IMG_1192 IMG_1198

He de expresar la increíble alegría que me produjo al recibir  la invitación para participar en éste proyecto extraordinario. Un reconocimiento al trabajo de formación que realizé, ahora hace 20 años y la confianza ciega en mi trabajo que han manifestado mis entonces alumnos en dar la oportunidad a sus propios alumnos de entrar en relación commigo. Una semana increíble, de un profundo trabajo  musical y unas condiciones de lo más favorables: buena organización, disciplina en los ensayos, respeto a la música, ganas de aprender etc.. y sobretodo de absoluta confianza a mis indicaciones. El programa escogido era de una gran dificultad (Britten,Rimsky-Korsakov , Glière, Sanchez Navarro y Juventino Rosas) desde el punto de vista musical y también técnico, pero no supuso ninguna dificultad ya que los alumnos (muy jovenes por cierto )venían ya preparados individualmente y también asistidos por sus respectivos profesores en unos seccionales eficaces e importantísimos. Más que dirigir los ensayos  a la realización del concierto final del encuentro, lo enfoqué cómo una série de “master classes” y así pude introducir  conceptos básicos todos ellos relacionados con la interpretación musical des del punto de vista fenomenològico. Acogieron dichas enseñanzas, ciertamente naturales, con mucho interés, plena emoción y entusiasmo. Al final, tuvo lugar  el concierto, celebrado en el magnífico Auditorio Alfredo Kraus. Fué un éxito absoluto. Apoyados por las explicaciones magistrales de María del Ser, los músicos de la orquesta tocaron muy bién y concentrados, disfrutando de la música con  ilusión y emoción. El público  valoró con entusiasmo la diferentes interpretaciones de la orquesta. Espero que este proyecto tenga continuïdad y que yo personalmente pueda, de nuevo, aportar mi grano de arena.

Publicado en Concerts, Uncategorized | Deja un comentario

Passanelles’20 a Cadaqués

IMG_0765

Publicado en comentaris | Deja un comentario

Stage de direcció a Duerne 2017

IMG_0730Aquesta setmana la he dedicada a la formació de futurs directors d’orquestra. Conjuntament amb els directors Philippe Fournier i Jean Pierre Prailleux, hem atès a una trentena d’alumnes en unes jornades intenses de treball. El resultat ha estat molt gratificant i el diumenge dia 23 tindrà lloc el concert de cloenda a l’església de la localitat de Duerne(Lyon).

Publicado en pedagogia | Deja un comentario

3 Septembre 2017- Las Palmas de Gran Canaria- 12h

Auditori Alfredo Kraus

orquestra INEGALE JOVEN ORQUESTA

Publicado en Agenda | Deja un comentario

13 agost 2017- Cadaqués- Sa Conca 22h

IMG_0765Festival de Música de Cadaqués

CONCERT PASSANELLES

cor d'homus 2

Publicado en Agenda | Deja un comentario

14 al 23 de juliol del 2017/Curs de direcció a Duerne (frança)

Foto 26-05-11 11 05 23http://www.formation-direction-orchestre.com/index.php/es/

Publicado en Agenda | Deja un comentario

Duel de cinquenes (Beethoven i Mahler)

  • El propassat 18 de maig vaig assistir al concert, organitzat per BCN clàssics, al Palau de la Música, amb el suggerent títol de duel de cinquenes. Amb les orquestres de Cadaqués i Simfonica de Galícia, el director italià Gianandrea Noseda s’enfrontà al repte proposat. L’èxit obtingut va ésser aclaparador i la veritat és que no tinc cap motiu per alegrar-me. La estètica proposada és completament oposada a la meva concepció musical. Això si, va ésser tot un espectacle de potencia, energia, la qual cosa no deixa indiferent a ningú, i fins i tot pot moure emocions profundes en un públic entregat a l’espectacle. Uns tempos espectaculars, els moviments ràpids portats a l’extrem i els lents també. Certament una interpretació molt efectista i demostració de capacitats tècniques. En cap moment es va poguer seguir un discurs coherent i captar els elements, frases, motius en relació uns amb els altres. Per a mi va representar un estrès increïble i el meu enuig musical va anar creixent, una situació insuportable. De totes maneres, quan veus que el públic, en general, és a dir la majoria van agrair amb múltiples aplaudiments i mostres de felicitat als intèrprets, em fa pensar que la música deu tenir diferents usos i que potser s’ha de respectar que alguns l’utilitzen per a demostrar “qui sap lo”. Espero que aquest no sigui el camí a seguir i que els nostres futurs músics en facin, de la música un us millor, sempre relacionat en la comunicació i el moviment de l’ànima.

Gianandrea Noseda

Publicado en Cadaqués, Crítica musical, Uncategorized | Deja un comentario

Àngel Soler ha mort; un pianista, pedagog i amic excel·lent,

 

Per a mi un Àngel Soler ha sigut un referent important, que va influir, sens dubtes al fet de que finalment jo em dediqués a la música.
Tot i que els meus inicis musicals, lligats a Virtèlia i a l’Academia de Música (fundada per l’avi Joan, el pare Josep Jordi  i l’entorn Massià) i concretament els de piano  amb Maria Rosa Llorens, fou el contacte amb l’Àngel i les seves  classes particulars de piano que vaig rebre a casa seva, les que em portaren a posar tot el meu interès definitivament al estudis musicals. En aquella època estudiava a la Universitat la carrera de física i les meves experiències musicals estaven centrades en la direcció dels meus companys de la coral Garbí.
Les classes eren divertides, amenes i engrescadores. Les seves indicacions musicals eren clares i tot el que m’ensenyà fou molt pràctic i aplicable en el futur. Sempre sortia de les seves classes molt animat, motivat i amb ganes d’estudiar més. Sempre m’impresionà la seva trajectòria, els seus inicis, amb els problemes físics que havia de suportar d’infant i la superació que demostrar, assolint, potser gràcies a les dificultats, un nivell de formació excelent. M’explicava que estudiava el repertori pianístic, llegint les partitures des del llit i sense el teclat, degut als impediments que tenia. Aquest fet m’ha servit tota la vida per arribar a l’anàlisis de les partitures, duguem-ne “en sec”, ès a dir sense l’ajut de cap instrument sonor.
Lo curiós és que em sentia confiat amb ell  i la relació era sempre fàcil, senzilla i fins i tot d’amistat. Recordo un dels consells que em donà, sempre amb un to irònic, en relació a la interpretació de Bach, “només cal endollar-ho a la xarxa elèctrica”, volen dir-me que calia una continuïtat en l’exposició i evitar una expressió massa romàntica.
El contacte amb ell em relacionà també amb altres músics, molts de l’orquestra de la ciutat (Alpiste, Francesch, Gratacós, Busquets, Ros etc..)ja que  era un excelent acompanyant i figurava en multituds de concerts i activitats, pel seu nivell musical i els seu caràcter bromista i extravertit. En aquell temps era, per a mi, “l’home orquestra”.
També vaig participar i col·laborar molts cops amb ell a l’entorn de JJMM i en relació amb els concerts per a escolars que realitzava aquesta entitat. Amb l’esmentada Coral Garbí, també hi participà com a pianista acompanyant i establir amistat amb l’Anna, la seva dona que era una de les cantaires.
Efectivament, en el panorama musical d’aleshores, els any 60 o 70 l’Àngel era tot un referent.
Després del meu periple per terres alemanyes, que dura uns deu anys, vaig continuar la relació amb l’Àngel. Va ser quan ell, juntament amb en Manuel Capdevila, fundaren el Centre d’estudis  musicals a Vallvidrera i em convocarem com a professor de cultura musical, en l’esmentat centre. Recordo que s’interessava molt per la meva trajectòria i parlàvem sovint del Mestre Celibidache, amb el qual també havia tingut algunes experiències personals en el temps que  el mestre va dirigir el conjunt de la ciutat.
Més endavant vaig conèixer la nova escola de música que va fundar amb altres companys (Albert Balcells, Dolors Aldea etc..)i també compartirem altres experiències com la de formar part d’un jurat d’un concurs  de joves intèrprets a Castellterçol, que sempre recordaré per les seves correctes i sàvies valoracions i l’ambient distès que sabia crear al seu entorn.
Gràcies Àngel per la feina feta, els moments que hem compartit. Et recordarem!
Francesc llongueres

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario